jueves, 30 de octubre de 2008

de mala leche...



Estic de mala llet, soc una persona molt agoixant, quan algú dl meu voltant fa alguna cosa ke jo no hi estik d'acord, m'emprenyo. Pq es degut aixo??? No ho entenc, em faig rabia, no em suporto, jiji...

M'encantaria poguer arreglar o millorar akesta faceta meva, per aixo estik anant a psicoterapia, primer per poguer esta a gust amb mi mateixa i despres pq els ke m'estimo no es molestin al trobar-se en situacions límit. Jo tink ke aprendre moltes coses, sobretot a tolerar les coses ke no hi estigui d'acord, si no ho aconsegueixo sé ke em faig mal a mi i sobretot a la persona ke més estimo, al meu xicot, l'edu. Ell fa molt per mi, pq jo estigui be, i jo en canvi no li donk gaires alegries. Però és normal pq jo ara tink ke mirar d'ajudar-me a mi, de curar-me, de mimar-me, d'estimar-mei un munt de coses més. Vull tornar a ser feliç però no com abans, pq no es pot tornar enrere mai, sino com una persona nova, m'estik renovant en tots els sentits, ja estik tipa de portar una etiqueta, potser no seré autèntica per alguns, però jo per dintre m'hi sentiré com no si sent ningu, pq poca gent pot arribar a un nivell de consciencia superior i madur. D'això es diu creixement personal, trobar la seva Llegenda Personal. UFFF!!!!... que filosòfica que estic no??? no vegis, em senta bé està una estona amb mi mateixa, coneguent-me, fent el que vulgui amb naturalitat. Estic feliç, això és vida....